Amb l’aprovació al consell de ministres de divendres passat del “Reglamento de artículos de pirotècnia y cartuchería” , podem considerar que s’esvaeixen els temors que havia despertat la Directiva europea sobre pirotècnia, publicada ara fa tres anys, i que semblava abocar tot el nostre patrimoni festiu amb pirotècnia a la seva desaparició. Ens en podem sentir raonablement satisfets.

I amb tot, sóc conscient que tot aquest procés s’ha fet llarg, molt llarg: més de tres anys!. Recordo que la publicació d’aquella Directiva europea va coincidir gairebé amb la meva arribada al CPCPTC!. I tot i que els primers mesos van servir per intercanviar estratègies entre govern i associacionisme, a les acaballes de 2007 ja vàrem veure clar que sense el consens català o la complicitat del Ministerio de Industria no ens en sortiríem... I bé, el cas és que ja tenim el “Reglamento…” i desapareix aquell temor inicial que posava en risc el patrimoni festiu dels Països Catalans. O si més no, de bona part: cal tenir present que les colles de foc de Catalunya Nord ara mateix, i des del 4 de gener, han quedat a la intempèrie legal des del moment que el govern de França va decidir assumir la Directiva europea sense cap mena d’adaptació.

En qualsevol cas, em penso que podem fer una valoració positiva de la feina feta aquests darrers anys. La mateixa valoració que dimarts realitzava el grup de treball constituït al nostre departament des del desembre de 2008 i que agrupa els representants del municipalisme català (ACM i FMC), les principals federacions de colles de foc (Diables i Bestiari festiu) i encara els departaments d’Interior i Cultura i Mitjans de comunicació. La tasca que hem fet, des del consens i la complicitat, ara al carrer, ara al despatx, ha donat uns molt bons resultats:

Hem aconseguit fer entendre la nostra realitat festiva al Ministerio de Indústria. I això que partíem d’una situació francament adversa, quan el conjunt de les festes catalanes érem una qüestió residual en un reglament adreçat a  la venda, distribució i emmagatzematge pirotècnic. El més difícil d’aquests dos darrers anys em penso que ha estat això: fer entendre que la nostra tradició no es fonamenta en la inconsciència i el risc sinó en una pràctica pautada i oberta a tothom. Per això, ara que tenim els primers resultats, cal reconèixer la paciència de tots els participants al grup de treball així com les complicitats que ens han acompanyat discretament tot aquest temps. Encara més, les d’aquestes dues últimes setmanes, quan per motiu de la redefinició sobre els menors d’edat, el “Reglamento…” s’encallava a Madrid.

I és que hem aconseguit que es recullin la majoria d’esmenes que vàrem presentar el 4 d’agost . La “Instrucció Tècnica Complementària” núm. 18 del present “Reglamento...”  ho exemplifica: podrem treballar amb pirotècnia sense el marcatge CE i incorporem la figura del consumidor reconegut com a expert.

I tanmateix, no podem parlar d’una una satisfacció completa: un segon bloc d’esmenes presentades en paral·lel des del Departament d’Interior, l’agost de l’any passat, no semblen haver tingut tanta fortuna, i caldrà analitzar detalladament –i recórrer!- totes aquelles invasions competencials que s’hi recullen.

Ara tenim dos reptes importantíssims, i divuit mesos justos per resoldre’ls: d’una banda, acordar el concepte de festa popular amb pirotècnia que actuï com a paraigua del conjunt de manifestacions festives del país. De l’altra, preparar la formació prioritàriament dels responsables de les colles. El nou “Reglamento…” distingeix dos tipus de ciutadans: els Consumidors Reconeguts com a experts i el Responsables d’aquests consumidors reconeguts com a experts. Ens convé preparar aquests Responsables i –compte!- certificar-ne el seu reconeixement amb la Delegació del govern espanyol. Aspecte aquest que ens recorda que, en matèria d’explosius, no tenim les competències transferides… 

Diguem, doncs, que la feina no s’ha acabat, i el grup de treball es conserva viu i actiu pels propers mesos. Però al capdavall, consignem una primera victòria. Val la pena de celebrar-ho, reprendre forces i... continuar batallant.

Moltes gràcies!

Ramon Fontdevila i Subirana

Director

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Generalitat de Catalunya

El divendres passat, el Consell de Ministres va aprovar per fi la Transposició de la Directiva Europea sobre Pirotècnia que pren aquest nom tan exòtic de "Reglamento de articulos de pirotecnia y cartucheria" (el document té 200 pàgines i us el podeu baixar del BOE des de l'adreça http://www.boe.es/boe/dias/2010/05/08/pdfs/BOE-A-2010-7333.pdf). Han calgut tres llargs anys de treball, diverses manifestacions públiques (Berga sobretot, però també Montblanc, Perpinyà, Barcelona, Llorenç del Penedès.... i altres) i multitud de reunions negociadores a tots nivells (entre federacions i coordinadores, Generalitat, Comissió Mixta del Foc, Ministerio de Industria, Parlament Europeu, Parlament de Catalunya, grups parlamentaris a Madrid i a Barcelona...i un llarg etcètera) que han suposat un grapat d'hores i maldecaps.

Evidentment és una bona notícia perquè tanca una etapa i n'obre una altra de diferent. Des de Bestiari i també des de Diables, ens queda un regust agredolç. Des de l'associacionisme s'ha treballat moltíssim i, sobretot, hem treballat colze a colze, fent pinya i defensant fins a la mort les nostres posicions per mantenir viva la nostra tradició i la nostra feina com l'hem fet fins ara. Massa sovint ens hem quedat gairebé sols en aquesta defensa (o si ho voleu, no prou acompanyats). Tot i que hi ha hagut un bon consens dels grups polítics per mantenir la unitat i no convertir el tema de la Transposició en una eina electoral llencívola, tenim la sensació que en ocasions s'ha abusat del tacticisme polític en detriment de fer avançar les negociacions pel camí que calia. I, en certa manera, els resultats estan a la vista. També és cert que a Madrid hem trobat que encara ara no entenen (o no volen entendre) la nostra cultura. I des del Ministerio de Industria encara menys. Així i tot, hem aconseguit que gairebé totes les nostres al·legacions a la nefasta proposta de Transposició d'inicis de l'estiu passat, hagin estat acceptades. Però no totes i, per tant, haurem de fer front a algunes problemàtiques que primer analitzarem amb lupa i debatrem tots plegats en posteriors trobades, reunions i debats públics.

La part més aviat amarga -a més del què suposa per a nosaltres com a organitzadors i/o participants de correfocs- és que al país se li birlen moltes competències que ja tenia traspassades i tant la delegació del Govern com la mateixa Guàrdia Civil, torna a agafar un protagonisme que pensàvem superat. I, per descomptat, l'ostracisme quan no la desaparició pura i dura dels nostres companys de diables i bestiari de la Catalunya Nord. I també la pràctica impossibilitat per part de tots de fer actuacions amb pirotècnia fora de l'Estat espanyol. El preu de ser europeus haurà costat molt car a la cultura tradicional i centenària del foc. I aquí sí que hi hem i han perdut tots.

Ara caldrà analitzar fil per randa la Transposició en general i la ITC núm. 18 en particular. I veure també quina interpretació en fan tots els implicats. Podriem dir que hem tancat una etapa de molta feina que s'ha fet en petit comitè. Però que ara s'obre una etapa nova en la que totes les entitats i colles s'hi hauran d'implicar. Tenim tot el tema de la formació que veritablement és tot un repte fer-la en 18 mesos com ens marca el Reglamento. Tenim garantida la continuïtat per fer el què féiem fins ara, però ho haurem de fer millor, amb més burocràcia i molta més responsabilitat per part de tots.

És possible que ara hi hagi qui repiqui campanes i s’adjudiqui mèrits pel què s’ha aconseguit (alguna força política ja ho està fent). Diguem-ho clar: la cultura dels correfocs en general i Catalunya en particular és la que ha sortit més mal parada. I és inevitable pensar en altres activitats amb pirotècnia, com les que es fan al País Valencià o a l’illa de Malta, per adonar-nos-en.

... / ...

Per tant, més endavant anirem convocant assemblees territorials de les dues federacions per tal que ningú hagi de fer desplaçaments llargs i anirem informant i prenent decisions plegats sobre el camí a seguir.

Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya
Sete Udina
President