La Víbria del Poblenou guarda els xumets dels nens i nenes que ja s'han fet grans
Serà per la seva pitrera abundant, o per la tendresa del seu esguard...des del primer dia que la van veure els nens i nenes del Poblenou van manifestar una addicció paramaternal a la Víbria. Per tant, és força lògica la decisió espontània d’oferir-li els seus xumets.
El mateix dia del bateig de la víbria, el mes de maig de 1992, sense encomanar-se a ningú un nen va decidir que volia deixar aquell estri que havia xarrupat amb tanta fruició. S’havia fet gran i ja no volia el xumet, però ep! el volia deixar en bones mans: el volia donar a la Víbria. Un cop lliurat el xumet la Víbria li va oferir una ballada i tal dia farà un any!
I quan va fer l’any, més nens i nenes volien donar els seus xumets a la Víbria i així ho van fer. Però per aquesta ocasió la Víbria ja anava avisada i s’havia aprés un ball pensat ja per als més marrecs. És la BALLADA DELS MARRECS. La música la va composar n'Esther Ãlvarez i va ser transcrita i arranjada per Elisenda Nebot, Víctor Frigola i Margarida Cavero.
Aquesta música és ballada per la Víbria del Poble Nou el matí del diumenge de les Festes de Maig, un cop els nens i nenes li han lliurat els xumets.
Carta de la Víbria del Poble Nou a tots els nens i nenes QUE ENCARA PORTIN XUMET...
Segur que els vostres pares us han dit més d'un cop que ja comenceu a ser massa grandets per seguir xarrupant el xumet, i vosaltres potser els donaríeu la raó, però és tant agradable seguir xarrupant... i és que el xumet és una cosa tant entranyable, tant desitjada...que no es pot llençar així, com així. I ni molt menys donar-lo a qualsevol !
Però, heu de reconèixer que ja comenceu a ser unes donetes i uns bordegassos i que això d´anar xarrupant el xumet no queda gens elegant. I a més, fa molta nosa quan voleu dir alguna d'aquestes paraules que acabeu d'aprendre...S'ha de reconèixer doncs, que els vostres pares tenen raó.
I AQUÍ US PREGUNTEU: Si deixo el xumet que en faig?, el llenço ?, a qui el dono?...
CAP PROBLEMA !! DONEU-ME'L A MI, A LA VÍBRIA DEL POBLE NOU.
Jo guardo els xumets de tots els nens que no sabien que fer-ne i estigueu tranquils que el cuidaré com si fos meu, amb tanta cura i estimació com ho faríeu vosaltres mateixos, o mateixes.
SI VOLEU DONAR-ME EL VOSTRE XUMET NOMÉS CAL QUE EL VOSTRE PARE O LA VOSTRA MARE AVISI A LA COLLA DEL DRAC DEL POBLE NOU I ELLS JA QUEDARAN D'ACORD.
Envieu un missatge a infodrac@dracpoblenou.cat quedarem d'acord per que el diumenge, de les Festes de maig, a la 1 del migdia, a la Rodona del Casino, vingueu amb els vostres pares a donar-me els vostres xumets enmig de la festassa que com cada any organitzaran els meus pares que són la Colla del Drac del Poble Nou.
de la Víbria del Poble Nou.
Cançó de la ballada dels marrecs de la Víbria del Poblenou
Si ets un nen
o ets una nena
i encara dus xumet
treu-te’l, ara, de la boca
i fes-ne un farcellet
Te l’emportes a la Rambla
a finals del mes de maig
i me’l poses de garlanda
que després riurem a raig
Sóc la Víbria, sóc la Víbria,
un dels dracs del Poblenou.
Sóc mig serp, sóc mig femella
pels queixals vaig treien foc
I si un dia tu sents pena
per aquell xumet perdut
enrecorda’t que la Víbria
el té vora d’aixopluc
Quan oblidis la infantesa
I el teu estimat xumet
pensa que a la Colla
te’l tenim ben guardadet
Sóc la Víbria, sóc la Víbria
un dels dracs del Poblenou.
Sóc mig serp, sóc mig femella;
ara ja no em tindràs por.
4 de maig de 1995